Després de un any i mig a Burjassot i tres anys a la Delegació de Castelló, el setembre de 2010 tornava finalment a la redacció d'Esports a València. Moltes coses havien canviat. Nous caps, companys que ja no hi estaven, fins i tot becaris que pensaven que jo també ho era. Tres anys en una redacció són una eternitat i em va tocar comprendre que tant de temps fora m'obligava a començar de nou.
En esta oportunitat vaig ser assignat al Canal 9.24, que començava les seues emissions. La meua responsabilitat era fer un nou bloc d'Esports de quatre minuts cada hora, actualitzant amb els esdeveniments d'última hora. Una faena que ningú o pocs volien fer, ja què representa quedar-te a la redacció sense fer eixides, 'speeches' o simplement tindre contacte amb els protagonistes i els companys d'altres mitjans de comunicació. És a dir, molta responsabilitat i poca visibilitat què, parlant en plata, és la que et permet aconseguir un altre treball quan te toca perdre el teu per les circumstàncies que siguen.
El fet que jo parlara també anglés, italià i un poc d'alemany tampoc no va ajudar-me en esta nova etapa i, en veritat, mai. En 8 anys els desplaçaments més llunyans que vaig fer van ser a Benicarló i, una vegada, a Barcelona per a un partit de futbol sala. Qui faria el 9.24 si jo no estava? Tindre una formació que m'ha costat esforç aconseguir no em servia per a ser de major utilitat a l'empresa. De fet, reivindicar que podia fer un treball diferent només em causava problemes per comentaris malintencionats d'altres companys. Misteris insondables de Canal Nou.
Estos anys van coincidir amb els rumors de l'ERO que finalment ens afectaria i amb la successió de vagues que van fer convocades i que, en conciència, vaig seguir quan no vaig ser destinat als serveis mínims. Un altre factor que va ser tingut en compte per a la meua inclusió? Potser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario