Amb ocasió de l'Eurocopa de 2012 disputada a Polònia vaig proposar a l'empresa -que havia dit que per la crisi no enviaria ningú a Gdańsk a seguir a selecció espanyola- anar pel meu compte ja què tinc amics a eixa localitat del Bàltic polonés. Volaria via Girona per Ryanair, amb un gast mínim que estava disposat a assumir personalment. La resposta va ser no. Em van dir que no enviarien a ningú però sí que ho van fer. Que patrocinava una firma em van dir quan ja tot era públic. Però quan ho vaig proposar teòricament no anava ningú o això deien. Va faltar sinceritat i voluntat d'estalviar.
La cirera en el pastís va ser quan vaig comentar amb un dels caps perquè després de set anys continuava en una situació pràcticament de becari, que si havia alguna cosas que estava fent malament. El meu interlocutor em va trasmetre que, tot i que ell no pensava així, la sensació en l'empresa era que la societat valenciana no estava preparada per a vore una persona del meu origen en les seues pantalles. Que els valencians eren així.
No culpe a este cap, que va aclarir-me que això no era el que ell sentia, i segurament ell també tenia les seues prioritats. Però aquell dia vaig comprendre que la lluita per triomfar a Canal Nou estava perduda i que, segurament, si quallava l'ERO jo estaria en la malaurada llista. De fet, vaig ser un dels primers en ser 'afectat' (bonic eufemisme). Ningú va plorar per mi ja què, com és normal, es tractava d'un procediment massiu que va servir per a soterrar definitivament casos problemàtics com el meu.
La possibilitat de tornar una volta guanyat el judici per a com a mínim dir adéu de manera simbòlica pareix que tampoc no va convertir-se en realitat. La Generalitat preveu liquidar sense donar-nos temps ni a xafar l'altre costat de la tanca de Burjassot.
Sé que contar la meua història em costarà moltes crítiques i, previsiblement, cap ajuda de ningú per a reivindicar la meua situació. Tampoc no busque això a hores d'ara, quan és massa tard. Només ho faig per a deixar constància del que vaig viure i de l'orgull que sent d'haver arribat fins on em deixaren a RTVV tot i el meu origen equatorià, que sempre va ser un hàndicap encara que diguen que no.
Que si passaven coses a la planta d'Informatius? Tots ho sabem, però a mi mai no em va obligar a mentir per afavorir cap partit perquè no tenia marge per a aixó. Jo no vaig manipular. Assumisc la part de culpa dels errors col·lectius i la de les decisions equivocades que vaig poder prendre i passe pàgina. El món es gran i, una vegada finalitze el malson, començaré de zero una altra volta, previsiblement lluny d'Espanya. En part perquè estic cansat de tot, en part perquè pense que haver passat per Canal Nou es pot convertir una ombra massa gran en el currículum dels treballadors ara que no falten veus caïnites que, des d'altres mitjans, tiren la primera pedra damunt de la redacció de Burjassot. Però fonamentalment parle ara perquè vull tancar esta història deixant constància d'un equatorià que es va colar per 8 anys en un món que no era el seu. Per a perdre un partit primer cal estar allí per a disputar-lo i jo lluitaré fins l'últim moment, que serà quan el president Fabra tanque eixe canal. Una RTVV que, com a espectador, em va ensenyar el valencià i que, com a periodista, em va mostrar la crua realitat de la professió. Gràcies Canal Nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario