No tenia previst tornar a escriure un blog però els esdeveniments de domini públic al voltant de RTVV m'obliguen, fins i tot com a teràpia, a contar el què ha sigut el meu pas per esta empresa que viu la seua agonia.
Puc comprendre que per alguns açó sonarà a queixa o justificació, però les meues circumstàncies personals van condicionar negativament la meua trajectòria a Canal Nou. Va ser decisió meua lluitar fins el final i potser vaig equivocar-me, però vaig córrer el risc. És només ara, al final, quan tinc la perspectiva necessària per analitzar el que allí vaig vore.
Amb el tancament de l'empresa a punt d'arribar, hauran sigut huit els anys de la meua vida dedicats a RTVV, a la que vaig arribar sent un immigrant equatorià estudiant de periodisme que sentia afecte i curiositat per la terra on s'havia establit. El drama col·lectiu de la mort de Canal Nou i Ràdio Nou s'escriu amb històries particulars i esta no és més que una de elles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario